Diccionari de l'Amor: C de Carícia

Carícia

A ella ti agrada tocar.
Li ve de la infantesa.
Tocar la massa
a la gran encimera
i el davantal de la iaia
i la panxeta del conillet de peluix,
tan rosada, tan rodona,
i el nas del nadó.
Sent la mateixa sensació,
ara, tocant una pell que se li mostra.

Des que l'estima completament,
per fora i per dintre,
i perquè ell també l'estima,
encara és més fort.
Ella acaricia és i més,
suggereix el plaer,
en mesura la ressonància,
ajusta el gest, s'allunya, torna,
amb una giragonsa de la mà,
del dit, de la llengua
per les seves corbes,
en els seus replecs.
Ella frueix d'aquests plaers,
sobretot d'aquests.

Carícia

Sovint, ell té ganes
d'estar molt a prop
d'aquella a qui parla,
de retenir-li la mà.
Però es reté:
no seria prou comprès.
Malgrat això,
com parlar del cel
tan blau i tranquil,
i com expressar més bé
un crepuscle tempestuós,
que amb la carícia
que fa un alè a la galta?