April 2008 Archives

La web Parship té una pàgina on ofereix una sèrie de recomanacions sobre el tipus de foto que afegir com foto principal. Aquestes són les seues recomanacions

* Escull un format retrat per a la foto principal.
* La teva foto principal t'ha de mostrar mirant a la càmera.
* Mostra't simpàtic però sense exagerar.
* Res de fotos en pla passaport o DNI.
* Res de fotos de festa ,tampoc cal mostrar-se massa desenfadat.
* No usis fotos antigues.
* En la foto només has d'aparèixer tu.
* Escull una foto ben feta
* Res de sortir disfressat
* No t'oblidis del fons
* Posa una foto teva, la gent vol primer conèixer-te a tu, no al teu gos.

A això afegiria tres suggeriments pròpies:

* Sigues original, si tots fan el mateix trencar les regles és garantia que es fixen en tu.
* Intenta que la primera foto inclogui algun tret o característica de tu. Per exemple si t'agrada viatjar que en el fons es vegi algun lloc exòtic.
* Si les fitxes dels usuaris són d'accés públic no sempre és bé tenir una foto en la qual et reconegui tothom.

Font Original: Conocer-Gente
Traduït per: Empatia

La plataforma Immicat ha creat una pàgina web que pretén ser un espai comú i de trobada entre el col·lectiu immigrant i el catalanisme, i afavorir així al coneixement de les dues parts, segons ha explicat el coordinador de la plataforma i president del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos.

El portal, la llengua vehicular del qual serà el català, neix de la iniciativa d'un grup de persones d'origen immigrant que han escollit Catalunya com el seu "país, i el projecte històric dels Països Catalans com el marc idoni" per desenvolupar els seus projectes personals, segons consta en la mateixa web.

Baiser avec un inconnu? Aquest és el provocador títol del post que publica Eduard Pisani. En ell, l'autor analitza els resultats d'una enquesta realitzada a 740 dones usuàries de webs de contactes i amistat.

Dues dades sorprenen a l'autor (i a servidora). Pisani inicia la seua post amb aquesta xifra: El 30% de les enquestades van afirmar haver mantingut relacions íntimes amb els seus contactes la primera vegada que es van veure en el món presencial (que Pisani denomina, potser per error Freudià, "món real". Internet és real, però ho deixe ací sota pena d'anar-me del tema).

Segona dada, aquesta alarmant: en tres de cada quatre casos, les enquestades van mantenir relacions sense emprar protecció.

Més d'un quart de la població espanyola adquireix habitualment llibres per la xarxa, sent els homes els principals compradors, segons un estudi de PriceMinister, el major venedor de llibres per Internet d'Espanya.

A més, cada vegada més es va popularitzant la celebració el Dia Mundial del Llibre, que té lloc el pròper 23 d'abril,

i que commemora la mort de dues dels millors escriptors de tots els temps, com són Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

El llibre més venut serà "Un Món sense Fi", la continuació de "Els Pilars de la Terra"

Les compres en els dies previs a aquesta data es multipliquen i, no obstant això, fins fa poc, l'aconseguir un llibre específic suposava més d'un maldecap. Però amb l'arribada d'Internet, les possibilitats de trobar aquest llibre concret o fins i tot descatalogat s'han multiplicat.

Les compres queden repartides en un 60% pels homes i un 40% per les dones. Quant als rànquing de vendes de llibres més comprats per la xarxa, també segons dades facilitades per PriceMinister, el més buscat aquest Dia del Llibre serà sense cap dubte "Un Món sense Fi", la continuació de l'obra de Ken Follet, "Els Pilars de la Terra", que ja va ser l'estrella aquest passat Nadal, però que no perd manxa, sobretot entre els homes.

En segon lloc destaca "Estels en el Cel", de Khaled Hosseini, especialment favorit entre les dones, i que ha guanyat molta empenta amb l'estrena de la seva pel·lícula homònima. En el concernent a autors espanyols, els primers llibres que apareixen en el TOP 10 són "Un Dia de Còlera", d'Arturo Pérez Reverte i "L'Ombra del Vent", de Carlos Ruiz Zafón.

Font Original: 20 minutos
Traduït per: Empatia

"D'aquí a uns mesos estaré en zel i busco gos que no estigui encreuat, per muntar", diu Romina. Ningú s'ha d'espantar, es tracta d'una curiosa web que permet trobar parella als gossos. Amb més de 1.000 usuaris inscrits, la pàgina ajuda a trobar parelles per a encreuaments, a més de compradors i adoptants de gossos i gats de tot Espanya.

També hi ha un apartat per buscar animals perduts i una secció d'anuncis classificats on és possible trobar criadors, cangurs, passejadors, ensinistradors i altres webs canines, classificats per ciutats.

Font Original: El Periodico

Al sentit comú i les normes socials de conducta, a la xarxa cal afegir un poc de coneixement informàtic

Cedir el pas a qui va darrere en arribar a una porta, respectar les normes de circulació o no interrompre el discurs de l'interlocutor són normes de conducta apreses quasi des de la infància. En internet ocorre el mateix. Convé saber unes quantes normes bàsiques de 'ciberetiqueta' per a moure-s'hi amb bon peu. La bona conducta utilitzada en societat o en la comunicació tradicional (en les cartes, per exemple) pot ser útil en el nou mitjà, però a més cal conèixer algunes regles noves.

Internet és un territori impersonal on cada u és la imatge que dóna de si mateix. Es pot anar amb una identitat vertadera o falsa, però sigui la que sigui aquesta sempre serà bo que sigui acceptada i respectada per la comunitat. La norma bàsica consisteix a no molestar ni fer perdre el temps a l'interlocutor, cosa en la qual és fàcil caure si es manca d'uns quants coneixements essencials. Cal preveure algunes formes (no imposades però establertes per l'experiència i el costum) per a no patinar i 'caure malament' en llistes de correu electrònic, fòrums o xats.

La gelosia ("el vici de la possessió", com Jacques Cardonne la denominava) ha estat, des de fa segles, un argument recurrent i fèrtil de la literatura encara que constitueix també el germen de massa esdeveniments desgraciats i molt reals. Però, què és la gelosia? Podríem definir-la com un estat emotiu ansiós que pateix una persona i que es caracteritza per la por davant la possibilitat de perdre el que es posseeix/té, o es considera que es té/posseeix, o s'hauria de tenir/posseir (amor, poder, imatge professional o social...)

La frenètica vida urbana i la falta de temps per a conèixer gent duen cada dia milers de xinesos a recórrer a pàgines d'internet per a trobar parella, un negoci que cada vegada és més rendible en aquest país asiàtic.

Els usuaris més freqüents d'aquestes pàgines web són joves d'entre 23 i 35 anys, més de la meitat dones, amb uns ingressos alts i sense massa temps per a buscar l'amor romàntic, ja que el treball absorbeix la seva vida diària, segons l'empresa Love21.com.

El més important per a la majoria és el bon caràcter de l'altra persona, encara que també es fixen en l'altura i en el físic, i les dones són més actives que els homes a l'hora de buscar parella, segons Love21.com, que té 6,2 milions de clients registrats.

Un estudi realitzat per l'empresa PhoneHouse, publicat l'últim trimestre del 2007, demostra que el 45,5% dels usuaris espanyols de telefonia mòbil espien els missatges SMS de la seva parella. Els homes són els més desconfiats amb un 46,3% i les dones ho fan en una proporció del 44,8%. La notícia és antiga però és un tema interessant per la creixent capacitat i necessitat, que tenim tots, d'obtenir tota la informació possible.

Prop d'un 65 per cent de les infidelitats conjugals a Europa són descobertes espiant en els missatges SMS del móbil de la parella, però les discussions causades per interpretar malament un missatge SMS no s'han comptat. La justícia ha començat a prendre accions en aquest assumpte, per exemple en el cas de Petr Koldus, de 23 anys, que llegia els missatges de la seva xicota i els reenviava al seu mòbil. Ella ho va descobrir i ho va denunciar a la policia. Koldus va ser jutjat i va ser condemnat a quatre mesos de presó per un jutge a la ciutat de Prachatice, al sud de Bohèmia. Aquest va ser el primer cas de condemna per violació de la intimitat en un cas d'espiament d'un mòbil.

Però la tecnologia avança i també podem trobar un programari Spyware per a telèfons amb tecnologia bluetooth i sistema operatiu Windows Mobile o Symbian que es pot adquirir en ebay. (No poso el nom ni l'enllaç per evitar facilitar la compra de tal producte).  Amb aquesta útltima frase ja sabeu quina és la meva opinió.

Font Original: Futur Digital

( ...Continuació de la 1ª Part, publicada l'anterior 7 d'Abril, 2008)

Acaben els problemes del matrimoni, comencen els de la separació. La llei del divorci es va implantar fa 18 anys a Espanya. Des d'aleshores, s'han divorciat prop d'un milió de persones i la xifra segueix augmentant.


Una nova figura: el mitjancer

Aquests últims anys, han sorgit centres de mediació familiar que faciliten el procés de separació i divorci. Disposen d'aquests serveis a la CAV, a Madrid, Catalunya i les Balears. Són centres privats que l'Administració ha considerat d'interès públic. Per això els subvencionen en algunes comunitats, però continuen sent de caràcter privat. L'Administració basca va ser pionera a oferir-lo com a servei gratuït el 1996, tot i que també hi ha entitats privades que es dediquen a la mediació. Aquests serveis s'adrecen a parelles que han decidit separar-se, tant a les que no han iniciat el procediment de separació com a les que s'hi troben immerses; a parelles divorciades o separades legalment però que continuen en crisi (per l'incompliment de les mesures acordades: manca de pagament de pensions, incompliment del règim de visites&); i a parelles que no volen iniciar un procediment legal però que necessiten ajuda per regular la seva relació.

L'objectiu de la mediació és que les parelles descartin la via contenciosa i assoleixin un consens que permeti la separació o el divorci de mutu acord, i així reduir el cost econòmic i l'impacte emocional que comporta el procediment legal. Aquests acords afecten cinc àrees bàsiques: separació de la societat de guany, pensió del cònjuge sense recursos, guarda i custòdia dels fills, règim de visites i pensió d'aliments a favor dels fills. Mitjançant reunions amb els afectats es negocien els punts esmentats. Si s'assoleix un acord final, se signa com un conveni regulador que s'adjuntarà a la demanda de separació de mutu acord. Tot això repercuteix en la durada del procés i, tot i que resulta difícil assenyalar terminis de resolució (varien depenent de cada jutjat i del seu volum de treball), es pot afirmar que s'agilita notablement el procediment ja que, com que s'evita la via contenciosa i els conflictes es condueixen de forma amistosa, es redueixen els terminis.

Però la tasca dels mitjancers no acaba aquí. Realitzen un seguiment per conèixer si es mantenen els acords i per negociar possibles canvis, si és necessari. Els serveis gratuïts ofereixen assessorament jurídic i psicològic, però la parella que es decideixi a iniciar accions legals haurà de contractar advocat i procurador. Això no obstant, si la parella s'adreça a un servei de mediació privat, el mateix lletrat que els ha assessorat referent a l'aspecte legal del conveni portarà també el procés legal davant el jutjat.

Acaben els problemes del matrimoni, comencen els de la separació. La llei del divorci es va implantar fa 18 anys a Espanya. Des d'aleshores, s'han divorciat prop d'un milió de persones i la xifra segueix augmentant.
   
Es calcula que d'aquí a deu anys arribarem a igualar països com els Estats Units o Anglaterra, on cada any es dissolen la meitat dels matrimonis. Finalitzar un matrimoni implica, per als qui decideixen optar per aquest camí, una enorme tensió i nombrosos maldecaps. Suposa, a més, una forta despesa. No en va, el negoci de les separacions i els divorcis mou a l'any al nostre país la quantitat gens menyspreable de 50.000 milions. El Codi civil admet dos tipus de separació o divorci: el convencional o de mutu acord, que no necessita al·legar causes concretes, i la via contenciosa, que requereix la prova de causes per a la ruptura. Per gestionar la separació i el divorci s'han de contractar els serveis d'un advocat i un procurador (figura, aquesta última, que representa els cònjuges en el judici).

Les comunitats virtuals a través d'Internet, que possibiliten noves formes de relació interpersonal, dificulten i fomenten al mateix temps les relacions tradicionals cara a cara.

Avui dia si disposes d'un ordinador quasi tot és possible: fer la compra, organitzar un viatge, comunicar-te amb qualsevol part del món o participar en fòrums sobre qualsevol cosa.

No és d'estranyar per tant que Internet s'hagi convertit en un dels mitjans més importants a través dels quals la gent es relaciona.

Auge del gènere eròtic

Una de les coses que mai se'ns va passar pel cap jugant A Sims, és que fos el germen d'una generació nova de jocs picants. El flirteig en el joc original de Will Wright era un component, més que secundari, terciari, en un desenvolupament contextualitzat en l'evolució del personatge i les seves diferents possibilitats (ascensió laboral, habilitats del personatge, etc.). Les expansions van incloure algunes millores interessants en aquest aspecte, però la majoria estaven centrades en oficis nous i divertits. Doncs bé, l'aparició de Singles o PlayBoy: The Mansion ha demostrat que el públic interessat en el flirteig era ampli, i s'ha consolidat una petita facció del mercat dedicat a aquest sub-gènere.

El primer Singles era un competent simulador de lligue, que barrejava el joc de Maxis amb un component sentimental bastant major. Aquesta seqüela manté el genial apartat audiovisual de l'anterior, amb algunes innovacions com l'augment d'una persona en el xalet i més opcions de personalització. El joc té una manera història bastant trivial, en el qual vam encarnar al solter Josh o Anna a la recerca d'una relació que ompli tot el buit que habita en el seu interior. Les relacions no tenen distincions ni limitacions sexuals, el que en el cas dels trios arriba a ser una miqueta pervers. Però com no ens correspon a nosaltres jutjar-lo, vam considerar que quantes més opcions tinga sens dubte més possibilitats ofereix.