Separació i Divorci, Cada Vegada Més Habituals (2ª Part)

Els fills, principals perjudicats

Els fills sofreixen de manera molt especial les conseqüències de la separació o del divorci dels seus progenitors i fins i tot en ocasions es creuen en part culpables del que ha succeït. A més, si el procés no és de mutu acord, sovint són considerats com un bé més a repartir.

Segons la llei, ni la separació ni el divorci no eximeixen els pares de les seves obligacions envers els seus fills. Per tant, si no hi ha acord entre els dos cònjuges, el jutge adoptarà les disposicions adequades per garantir la cura i l'educació dels infants. També és tasca del magistrat determinar la contribució de cada progenitor per a la manutenció del menor i aprovar les mesures perquè els fills pateixin en la menor mesura possible les conseqüències econòmiques de la separació o el divorci dels seus pares. Així mateix, si al domicili familiar hi ha fills majors d'edat o emancipats que no tenen ingressos propis, el jutge fixarà l'import de la seva pensió d'aliments.

El progenitor que no hagi aconseguit la custòdia dels fills menors o incapacitats gaudirà del dret de visitar-los, comunicar-s'hi i gaudir de la seva companyia. El jutge determinarà el temps, la manera i el lloc de l'exercici d'aquest dret, que podrà limitar o suspendre si es produeixen circumstàncies greus que així ho aconsellin o bé si s'incompleixen greument o reiteradament els deures imposats per la resolució.


Com es posa fi a un matrimoni: En cas de separació:

    - La separació implica el final de la vida en comú dels cònjuges, però no el final del vincle matrimonial, que continua vigent.

    - La ruptura pot ser de mutu acord, però també per causa legal: abandonament injustificat de la llar, infidelitat, conducta injuriosa o vexatòria, infracció dels deures conjugals o envers els fills, alcoholisme, toxicomania o pertorbacions mentals, sempre que l'interès de l'altre cònjuge o el de la família exigeixin la suspensió de la convivència conjugal, etc.
 
   - Per sol·licitar la separació de mutu acord ha d'haver transcorregut un any, com a mínim, des de la celebració del matrimoni. S'ha d'acompanyar d'un conveni que reguli l'ús de l'habitatge familiar, la distribució de despeses i pensions, el repartiment de béns, la guarda i custòdia dels fills i el règim de visites.

    - Si la separació no és amistosa, no és necessari esperar un any després del casament. En aquests casos, es recorre als tribunals perquè sigui el jutge qui la decreti a petició d'un dels cònjuges si l'altre incorre en les situacions que preveu la llei. La demanda s'ha d'acompanyar d'una proposta de conveni regulador que reculli els acords que els cònjuges han pactat. D'acord amb l'article 90 del Codi civil, aquest conveni ha d'informar del següent:

              · Règim de visites i estades dels fills amb el progenitor que no viurà amb ells.
              · Atribució de l'ús de l'habitatge i d'altres propietats familiars (mobles, cotxe...).
              · Contribució de cada cònjuge a les càrregues del matrimoni i aliments.
              · Liquidació del règim econòmic del matrimoni, si procedeix.
              · Pensió que correspon satisfer un cònjuge a un altre, si és necessari.

    - Si la separació és contenciosa, les parts hauran de presentar proves i documents que permetin de conèixer la situació econòmica de cada membre de la parella per repartir els béns i fixar les pensions. Això també regeix quan la separació és de mutu acord, perquè els convenis que afecten els fills han de comptar amb el vistiplau del ministeri fiscal, que vetlla pels fills.  


En cas de divorci...

    - El divorci implica la dissolució total del matrimoni i, per tant, de tots els seus efectes.
   
    - No és immediat: el pas previ pot ser una separació de fet, és a dir, acabament de la convivència durant cinc anys o una separació de dret per sentència (excepte en el cas de divorci-culpa quan un dels cònjuges és condemnat per atemptar contra la vida de l'altre o d'ascendents i/o descendents del cònjuge).

    - En el divorci contenciós, es poden sol·licitar les mateixes mesures adoptades en la separació o una revisió d'aquestes.

    - La sentència de divorci depèn dels tribunals i de les causes previstes legalment. Es pot sol·licitar el divorci després d'un any des que es va presentar la demanda de separació, en el cas que hagi estat amistosa; dos anys des de la sentència de separació o declaració d'absència; i dos anys des que es consenti la separació de fet per part de tots dos cònjuges; cinc anys sense convivència i, finalment, després de condemna mitjançant sentència per atemptar contra la vida del cònjuge, els fills o els pares.  

Font original: Consumer