May 2008 Archives

L'actriu Nicole Kidman, que fa tres anys va encarnar una intèrpret de l'ONU a la gran pantalla, ha tornat a la seu de Nacions Unides per promocionar la campanya mundial de l'organització contra la violència masclista.

La intèrpret australiana ha demanat més suport per a la campanya Digues no a la violència contra la dona, del Fons de l'ONU per al Desenvolupament de la Dona (UNIFEM), del qual és ambaixadora de bona voluntat. "No entenc que, pel fet d'haver nascut dona, corris el risc de ser víctima de la violació més horrorosa i generalitzada del nostre temps", ha dit en una conferència de premsa.

L'actriu està particularment familiaritzada amb la tasca de l'ONU des que, el 2005, va protagonitzar, amb l'actor nord-americà Sean Penn, la pel·lícula La intérprete, la primera que es va permetre rodar a l'interior de la seu de l'organització.


Firmes per internet

Digues no a la violència contra la dona, campanya de la qual Kidman és portaveu, intenta reunir firmes a través d'internet per demostrar que hi ha un moviment ciutadà emergent que exigeix que la violència masclista sigui una prioritat.

La meta és pressionar els governs perquè combatin aquest delicte i reunir més fons per finançar els programes d'UNIFEM al voltant del món, segons els organitzadors de la campanya. La iniciativa ja ha reunit 210.000 firmes des del seu llançament el novembre passat, però Kidman ha dit que es necessiten més rúbriques perquè tingui repercussió a tot el món. "Com més firmes tinguem, més repercussió aconseguirà tenir la campanya per al foment d'actuacions", ha apuntat.

"Per a ningú és un secret que aquest llaç és més complex que el de la progenitora amb el seu fill o el del pare amb la seva filla, els motius? Per a moltes és un misteri, però en la següent nota els anirem desvetllant"

Baralles, declaracions d'amor precedides de manifestacions d'odi, crits i moltes altres expressions molt passionals formen part de la vida d'una mare amb la seva filla.

"Les dones són molt més feridores que els homes", assegura una mare i psicóloga de 42 anys. Les discussions amb la seva filla sempre són més doloroses i les separen per més temps que les baralles que té amb el seu altre fill, segons relata.

"Amb la meva mare sempre ens diem coses que ens queden en la ment per a sempre, sempre existeix un ressentiment", assenyala Carolina de 28 anys, qui té una relació molt extrema amb la seva mare.

Tal com Alejandra, "la meva mare sempre ha criticat de mi tots els aspectes de la meva personalitat que se semblen als d'ella. Sempre m'assec atacada", diu aquesta estudiant de 29 anys.

El domini '.cat' va ser autoritzat el setembre del 2005 i es va posar en marxa ara fa just un any. L'assoliment més important és l'augment de les pàgines en català a Internet | Els nous registres seran encara més fàcils

El domini de la comunitat lingüística i cultural catalana a Internet, el .CAT, ha aconseguit 21.000 registres en el seu primer any de funcionament, un resultat que supera les expectatives dels promotors. Aproximadament el 60% d'aquests dominis corresponen a particulars i associacions, un 25% a empreses i un 15% a diferents administracions públiques. El ritme actual de creixement de les pàgines d'Internet que tenen aquesta terminació se situa al voltant del 5% mensual, cosa que consolida el .CAT com una iniciativa que demostra la vitalitat de la comunitat catalana a Internet.

A més del nombre de registres, Jordi Iparraguirre, director de la Fundació PuntCat, va destacar ahir que el factor més important del primer any de funcionament del projecte és que els dominis .CAT tenen en total uns quatre milions de pàgines a Internet, una xifra superior a la resta de dominis similars (com els .travel, .jobs o .museum). És a dir, les pàgines amb la matrícula en català no són simbòliques, sinó que ofereixen continguts i serveis.

Joan Francesc Gras va explicar ahir que entre el 30% i el 40% dels dominis .CAT registrats aquest primer any són nous, és a dir, no són simples duplicacions de dominis ja existents. Aquesta realitat significa que l'existència del .CAT s'ha convertit en un instrument de promoció de la presència de la comunitat catalana a Internet, segons va indicar Joan Francesc Gras.

Entre les propostes de futur, la Fundació puntCat pretén fer encara més fàcil el registre de nous dominis amb aquesta terminació, especialment entre usuaris novells a Internet


Autor: J. Elcacho
Font Original: Avui+

Una noia de 16 anys de Montblanc malalta de leucèmia ha trobat un cordó umbilical compatible que li permetrà sotmetre's a un trasplantament de medul·la òssia el pròxim 10 de juliol a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, després d'iniciar una campanya per internet.

La família de la jove, que des de fa quatre anys pateix leucèmia, ha creat un portal a internet -www.amigosdepati.es- on fa una crida a la població a ajudar la jove per trobar un cordó compatible.

Els nens són el futur, i per aquesta raó dues reines europees, Isabel II d'Anglaterra i Beatriu d'Holanda, han decidit utilitzar internet per promocionar la monarquia entre els més petits. Les dues sobiranes han obert pàgines especials a les seves webs per explicar als nens, de forma molt didàctica, tots els detalls de la institució que representen.

A www.royal.gov.uk, Isabel II descobreix als menors tots els detalls de la monarquia britànica a través de diversos apartats. Un, fact files (arxiu de dades), ofereix informació personal de la reina, el seu marit, el duc d'Edimburg, i dels futurs reis, el príncep Carles i el seu fill Guillem. La sobirana britànica també explica quants fills i quants néts té, els seus noms, en què consisteix la seva feina, quin és el seu signe del zodíac (Taure), les seves aficions, en quins palaus viu...

L'Església sosté que és una "incitació" a acabar amb la família

Internet ha canviat i ha facilitat la vida de tothom en molts aspectes, però la dels portuguesos, encara molt més. El país veí s'ha convertit en el pioner en el divorci per internet, sense burocràcia i en temps rècord, entre quatre i 20 minuts. Actualment, el dolorós, costós i burocràtic tràmit del divorci es pot fer efectiu des de casa, amb un simple clic a l'ordinador i a molt baix cost. El denominat divorcio na hora (divorci al moment) és una iniciativa privada, totalment legal, que no ha caigut gaire bé en el si de l'Església catòlica, que considera que és "una incitació al divorci", però que ha estat molt ben acollida pels ciutadans.

Maria Araujo i Carlos Rocha es van casar quan tenien 16 anys, als 17 es van separar i feia 13 anys que intentaven divorciar-se. "S'havia de contractar un advocat i costava molts diners, uns 2.000 euros", expliquen. Fa uns dies, la Maria era al registre civil portant a terme un tràmit i va conèixer l'advocat Januario Lourenço, que els va proposar fer-ho per internet i en un moment. Poc després estaven divorciats. Han estat els primers que ho han fet a través de la xarxa. Però no seran els únics. En un mes, la pàgina web ha registrat més de 100.000 visites i s'han presentat 6.856 sol.licituds de divorci.

L'autoedició en línia amenaça de canviar la indústria tradicional del llibre

Gràcies a Internet els Artic Monkeys van vendre més d'un milió i mig de còpies del seu disc de debut. No tenien discogràfica ni mànager, però penjar les seves cançons a la xarxa els va donar prou popularitat per convertir-se en el fenomen musical del 2006. La britànica Lilly Allen, que fa poc va visitar Barcelona, va penjar el videoclip del seu single a Youtube quan encara no era ningú, i ara acaba de firmar un acord amb Nike per vendre les seves pròpies sabatilles. Sandi Thom va desbancar de les llistes de vendes els Red Hot Chili Peppers gràcies als concerts gratuïts que feia a través de la seva càmera web, on encara aplega una legió de seguidors que l'han fet aconseguir un contracte amb Universal.

La indústria de la música, la mort de la qual ha estat llarga i repetidament anunciada, ha vist com l'arribada d'Internet ha obert les possibilitats de descobrir nous cantants, artistes i maneres de fer música. La xarxa l'ha revifat i n'ha descobert nous valors, que avui dia tenen tant o més èxit que els músics convencionals.

Però, i la literatura? No podria beneficiar-se també de les bondats de la xarxa, tenint en compte que els dos mitjans són escrits? Les lletres i la cultura digital fa temps que planegen la seva unió, però no ha estat fins ara que no es comencen a veure els indicis d'un canvi que tenim molt a prop.

Les xarxes sense fil permeten connectar petits dispositius i ordinadors d'una forma més còmoda i eficient

Les inodores, incolores i insípides ones de ràdio protagonitzen una revolució silenciosa que promet interconnectar tots els artefactes tecnològics que poblen la nostra vida quotidiana. Ordinadors de sobretaula i portàtils, telèfons mòbils, agendes electròniques, càmeres de fotos digitals, escàners, impressores, i, fins i tot, rentadores i frigorífics estan a un pas de conversar, sincronitzar-se i, el que és més important, interactuar, sense cables de cap tipus, alliberant l'usuari de la molesta tasca de cablejar la casa.

Les connexions sense fil no són cap novetat. Fa anys que alguns ratolins, impressores o agendes electròniques comparteixen informació sense necessitat de cables. Llavors, per què tant d'enrenou? La tecnologia que emergeix té dos canvis fonamentals. Primerament, es desterren els infrarojos a favor de les ones de ràdio que operen en freqüències que permeten un intercanvi de dades més veloces. A més, els infrarojos necessiten una línia visual entre l'emissor i el receptor, per la qual cosa resulten inútils quan hi ha una paret, una prestatgeria o simplement els aparells no estan orientats un enfront de l'altre.

Milers de llibres els drets d'autor dels quals ja han prescrit es poden trobar gratis a Internet, editats i agrupats pel Projecte Gutenberg

Hi ha iniciatives a Internet que mantenen intacte l'esperit dels seus pioners. El Projecte Gutenberg, nascut en 1971 del cap de Michael Hart, n'és una. Es tracta, ni més ni menys, d'universalitzar la literatura, publicant a Internet milers de títols accessibles de manera senzilla i gratuïta. Però com tota empresa ambiciosa, ha de salvar molts obstacles. Per començar, els drets d'autor, que obliguen a fer marxa enrere quasi 100 anys per a trobar obres de domini públic. I després hi ha el de trobar un sistema senzill, accessible per a tot el món, compatible amb tot tipus d'ordinadors i programesQuan Hart va somniar la biblioteca electrònica universal Internet era només un embrió. De fet, encara es coneixia com Arpanet, i el primer "e-text" que va enviar, la Declaració d'Independència dels Estats Units, anava dirigit a un centenar d'usuaris. Però la xarxa va créixer i amb ella el Projecte Gutenberg, que alberga ja prop de 8.000 llibres digitalitzats i manté les dues premisses fonamentals: els llibres han de ser tan barats que ningú s'ha de preocupar pel seu preu i tan fàcils d'utilitzar que ningú s'ha de preocupar de com manejar-los, llegir-los o buscar-los.

Els missatges de mòbils, l'enviament de correus electrònics o les converses en un xat no provoquen relacions anòmales ni perjudicials als seus protagonistes, però poden esdevenir un problema si es converteixen en l'únic instrument de relació

Sòcrates va afirmar: "Parlaré amb el cap tapat, perquè, galopant per les paraules, arribe ràpidament fins al final, i no em frene, de vergonya, en mirar-te". Després d'escoltar això, el seu deixeble Plató, en un dels seus diàlegs escrits, va demostrar que és més fàcil encetar una relació amb una persona que no veus, que no has vist mai i que probablement no veuràs mai, que amb una persona que veus, sobretot quan el que es vol transmetre són afectes i sentiments amorosos.

Encara que aquests filòsofs de l'antiga Grècia no coneixien les noves tecnologies de comunicació del segle XXI, les seues paraules ens ajuden a entendre el fenomen que s'està produint en la nostra era: les relacions personals remotes que se serveixen de la paraula escrita per a comunicar-se.

"Dones al poder" ?

La xarxa possibilita sobretot la interacció, i la trama femenina que es va teixint en Internet va prenent cos en el que les internautes anglosaxones denominen el "empowerment" de les dones a través de l'ús eficaç de les noves tecnologies. I si no que l'hi preguntin a Hillary Clinton, que ha trobat en aquests grups el seu major suport. Però no parlem de lluita de sexes. No es tracta que les dones arribin a dominar "el món dels homes". Simplement que tinguin un major poder de decisió sobre les seves pròpies vides. I no hi ha dubte que Internet oferix a les dones molts més espais on fer-se escoltar, on poder comunicar-se, on poder informar-se, on poder compartir. L'home ja no és el nostre "enemic" i la concepció dels termes "femení" o "feminista", d'alguna manera s'estan redefinint en el món digital.

La dona juga un paper cada vegada més important en la xarxa. Encara així, hi ha una clara descompensació respecte als homes en el que a accés a la xarxa, recursos, continguts i informació es refereix. On estem? Cap a on anem?

El nou mitjà

Internet és un nou mitjà que d'alguna manera està regirant els fonaments de la nostra societat en molts aspectes. Un d'ells és l'accés bi-direccional a la informació, d'una forma lliure, global i a baix cost. Des d'un entorn social i econòmic en el qual "la informació és poder", ens dirigim inexorablement cap a una societat en la qual els canals d'informació es multipliquen i estan a l'abast de qualsevol mòdem. Altra característica important d'aquest nou mitjà és la velocitat del canvi. Tot canvia a velocitat de vertigen. El que fa un any era novetat, avui està desfasat. I aquest fet implica una nova mentalitat: la disposició a estar oberts al canvi permanent. Però també el paper de la dona està canviant amb Internet. En els mitjans de comunicació tradicionals, el tema "dona" desperta poc interès, més enllà de la notícia puntual o la dada anecdòtica. Però Internet dóna veu i vot a les reivindicacions i opinions de les dones. Amb un teclat i un mòdem les dones deixen escoltar la seva veu més enllà de les fronteres de cada país.

"M'aniria aquest matí a esquiar però quin temps hi haurà en l'estació". Per a saber-ho, no necessitem cridar a ningú ni consultar el part meteorològic.

Si ens connectem a Internet i baixem la pàgina web corresponent podem aconseguir amb aquesta informació veure imatges en moviment en directe i conèixer la temperatura i el vent que hi ha en aquell mateix moment. I l'àvia que viu a Madrid es pot emocionar contemplant el seu nét al bressol cap a qui els seus pares, amants de la natura i guardes forestals en un parc natural de Sòria, han enfocat la seva càmera de vídeo específica per a Internet, o càmera web.

No estem parlant de ciència-ficció. Això passa avui mateix a moltes llars del nostre país. La imatge en moviment i en directe també viatja a través d'Internet. La xarxa ofereix avui a qualsevol usuari la possibilitat d'anar més enllà del text, de les imatges estàtiques i dels gif animats. Una càmera digital connectada a un ordinador, que costa entre 9.000 i 70.000 pessetes, pot transmetre imatges en moviment en directe (normalment de qualitat mediocre, tot s'ha de dir) que, al seu torn, poden ser rebudes a través de la xarxa pels ordinadors que es connecten a l'adreça on es troba aquella pàgina. Aquestes càmeres són les càmeres web, nom que també designa les pàgines o part de les pàgines que ofereixen seqüències de vídeo en viu.