Diccionari de l'Amor: E d'Espera

Espera

L'hora és important.
L'hora de la seva arribada,
l'hora de la seva partida, després.
Podria mirar el rellotge,
però és inútil.
Ella té altres senyals:
crits, claus, cassoles, televisors.
Cada soroll li redueix l'espera
i li renova l'atenció.
Però no és el soroll que ell fa,
les explosions de la seva motoreta,
tan exasperants per als altres,
tan tranquil·litzadores per a ella.
Truca. Ja ha arribat;
ella ho oblida tot.
Ell s'aixeca,
gira en rodó,
se'n va.
Qualsevol cosa per retenir-lo,
aturar el temps.
Oblidar l'hora i tots aquests sorolls
que donen ritme als dies sense ell.

Espera

El tren ha marxat,
ell ha vist els dos ullets enrogits
desaparèixer en la nit.
Està sol a l'andana,
sent el fred del formigó
a través de les sabates,
tus, té fred.
Com se'n pot anar
quan la seva relació és tan recent i fràgil?
L'estima gaire?
Se sent despullat, destrossat,
pateix com mai no ha patit.
Tres dies d'espera,
tres dies d'absència.
Sacrificaria, si pogués,
aquests tres dies de la seva vida,
però sent confusament
-i això s'afegeix també a la seva ràbia-
que volent precipita, sense voler,
el seu amor cap a la fi.