Diccionari de l'Amor: E d'Encant

Encant

És una festa on la gent
es troba i se saluda.
"El soroll impedeix
qualsevol conversa seriosa",
diu una veu darrere d'ella.
"Més val així!"
pensa ella abans de tombar-se.
Tres homes riuen, parlen fort, gesticulen.
Però ella només el veu a ell, àvid i feliç.
Bona planta, negre,
amb un vestit negre.
Irradia insolència.
Gesticula moltíssim,
on ningú no gosa bellugar-se.
Dóna cops a l'espatlla
dels seus comparses,
 s'hi arrepenja, mussita alguns mots,
assenyala amb el dit, fa bromes,
esclafeix una rialla.
És l'únic viu de tots aquells tibats.
Ella es deixa imantar
i s'embriaga d'ell, tota la nit.

Encant

Els seus ulls enfonsats
semblen desaparèixer
sota un front massa ample.
La veu, feble, se li trenca
a cada final de frase.
Res en ella no és graciós,
excepte, potser, les mans,
extraordinàriament blanques.
Tot i amb això,
desprèn un encant inefable.
Té una increïble intel·ligència:
una intel·ligència nascuda
de la seva desgràcia.