Diccionari de l'Amor: F de Felicitat

Felicitat

Al matí, plovent,
ella desconeixia la felicitat.
Al migdia, ennuvolat,
tenia una cita.
Al vespre, ell va acompanyar-la.
Se sentia buida d'ella mateixa,
el seu desig evaporat, lleugera i dolça.
La boira transportava olors subtils.
Ella les desxifrava totes.
L'herba semblava més tova
i els sorolls més esmorteïts.
Fruïa de cada cosa amb delicadesa.
Van donar-se la mà i en una exhalació,
junts, van viure l'instant.

Felicitat

És l'estiu.
Asseguts al peu d'un arbre,
miren les onades lentes
i daurades d'un camp de blat.
Damunt d'ells el cel forma
un mosaic blau en el fullatge fosc.
De tant en tant una breu piuladissa,
i en l'aire que gairebé no bufa,
sent un murmuri.
Tomba el cap
i la veu somriure tendrament,
amb els ulls tancats,
feliç d'haver pronunciat
el seu nom al vent.