Diccionari de l'Amor: F de Fi

Fi

Ell agafa el seu gec,
la seva capsa de llibres
-tot el que ha tingut mai-
i deixa l'apartament on hi ha viscut.
El seu pes fa cruixir els graons de fusta de l'escala.
No dorm des de fa molts dies,
les ganes de vomitar no el deixen dormir.
Es col·loca la pesant capsa
en equilibri sobre el genoll.
La cama li tremola.
Aixeca el cap vers la finestra de la cuina,
on normalment ella es posa per fer-li un senyal.
Però la capsa bascula i es rebenta:
els llibres volen pel pati
com els coloms embriagats.
A la finestra ni hi ha ningú.
S'asseu i amaga la cara entre les mans.
Només sent un soroll sord de cotxes
i un anar i venir de potes sobre la teulada de zenc.
S'aixeca tot dient-se que, de tota manera,
sempre acabes deixant les persones que estimes,
bat les mans un breu instant
en el buit abans de caure
sobre els rajols coberts de llibres

Fi

Un dia ella va estimar-lo menys.
No sap quina forma tenia,
aquest principi de no amor,
la no-admiració,potser.
Ja no l'admirava:
les frases boniques,
la vitalitat els èxits.
Veia aflorar l'egoïsme.
Va preferir fugir abans no s'insinuessin,
en el seu esperit desenganyat,
la mesquinesa i els mals processos.