Recently in Consells Category

( ...Continuació de la 1ª Part, publicada l'anterior 4 de Juliol, 2008)

Frenar el spam social en Facebook

Més d'un milió d'usuaris de Facebook van demanar a l'inici de l'any que l'empresa incorporés algun mecanisme per a frenar la creixent quantitat de spam social que reben en els seus comptes. Molts d'aquests usuaris amenaçaven amb abandonar el sistema al veure com, a poc a poc, s'incrementava la quantitat de requeriments i invitacions massives que rebien per a fer nous amics o usar les aplicacions que altres usuaris anaven creant.

Una de les característiques principals de Facebook és la possibilitat que els usuaris puguin desenvolupar les seves pròpies aplicacions perquè les usin els altres. En molt poc temps, els usuaris de Facebook han passat de tenir tot just unes poques aplicacions a disposar de més de 15.000 de tot tipus, des d'invitacions a rondes virtuals de cervesa a programes per a realitzar enquestes ràpides de tot tipus. I la notícia del naixement de cada aplicació ha estat enviada al total de la comunitat, fora o no d'interès per als usuaris.

La primera novetat presentada per Facebook para frenar el spam social és una eina per a poder esborrar tots els requeriments d'un cop de ploma i mitjançant un únic botó. Abans d'aquesta implementació, els usuaris havien d'acceptar o declinar cada invitació de forma manual.

Els usuaris han de seguir algunes pautes bàsiques per a evitar omplir de spam a la resta de la comunitat. Per a molts usuaris, rebre contínuament invitacions per a contestar tests, votar rànquings o participar en tot tipus de causes és una molèstia similar a l'originada pels missatges en cadena que arriben de vegades a través del correu electrònic. Alguns internautes poden rebre més de 200 correus amb aquest tipus de missatges al mes si participen en alguna de les xarxes socials més populars. Per a evitar aquesta enutjosa invasió de la intimitat, s'han creat certes normes que convé conèixer.


La "netiqueta"

Amb la proliferació de les xarxes socials, la capacitat comunicativa es multiplica de cop i de la mateixa manera augmenta el risc de molestar al proïsme

Relacionar-se a través d'Internet significa interactuar amb altres persones. Per tant, igual que en la vida real, és important mantenir un comportament correcte i conduir-se de forma educada. Amb la proliferació de les xarxes socials, la capacitat comunicativa es multiplica de cop, i de la mateixa manera augmenta el risc de molestar al proïsme. Molts usuaris realitzen nombroses accions en aquestes comunitats sense entendre el funcionament de les mateixes, el que acaba generant efectes no desitjats sobre la resta de la comunitat. Una cosa és voler arribar al major nombre de persones a l'hora de comunicar-se, i una altra molt diferent, imposar als altres els missatges, desenvolupaments o idees pròpies.

Qui no ha tingut una cita a cegues amb l'amic de la parella de l'amiga? Quants no han trobat l'amor o una aventura inoblidable citant-se amb persones desconegudes a través d'una pàgina d'internet? Quants no han patit els riscos del que també impliquen les cites a cegues?

El sexòleg Óscar Chávez assegura que es pot tenir una vida molt sana, per a qui els agrada relacionar-se amb desconeguts, si es posa molt clar què es busca en cada cita, s'és honest i hi ha certes cures per a evitar contagis o violència.

"Cal tenir molt clar que el primer compromís és amb un mateix, i no has de quedar bé amb ningú, per això no has de sotmetre't a una relació que no vols, ni fer les coses que no t'agraden", va indicar.

L'origen de les cites a cegues ve d'una expressió denominada xenofilia (amor als estrangers), va explicar Chávez, que és el gust per tenir relacions amb desconeguts, encara que aquestes no siguin eròtiques, ja que en un sentit ampli involucra conèixer persones, idees, cares i experiències noves. Però en el sentit eròtic-afectiu té a veure amb buscar relacions amoroses o sexuals amb persones estranyes.

Comprar a Internet no ha de ser més insegur que fer-ho en el món físic. Només cal aprendre a espavilar-se en aquest nou mitjà

Els mateixos usuaris que no tenen objecció a permetre que un cambrer desaparegui darrere de la barra amb la seva targeta de crèdit, desconfien quan es tracta de teclejar el número de la mateixa targeta a Internet. I és que és una creença estesa que la Xarxa és inherentment insegura. La por al que és desconegut fa que en un ambient que els resulta hostil, molts consumidors es retrotreguin a l'hora d'agafar la cartera.

Al món físic tothom coneix les regles del joc (o és que no mireu si les pomes estan tocades?), la clau ara és incorporar les normes del nou món: el digital Com deia un articulista del New York Times, el comerç electrònic no és més que "una venda per catàleg amb estil". L'usuari contracta a distància un servei que, en la majoria dels casos, li arribarà per correu o missatger. Això sí, aquests catàlegs es poden actualitzar al minut i ser únics per a cada usuari, adaptant-se als seus gustos i apetències.

Quan donar el nostre número telefònic

La nostra ansietat pot jugar-nos una mala passada. És millor ser previngut a l'hora de donar la nostra adreça electrònica o telèfon. Ací els portem consells i advertiments de quan fer-lo i quan millor abstenir-se.

Les persones que s'inventen un personatge abunden en Internet. Per això, abans de donar el seu número telefònic o adreça, prengui's el seu temps. Si l'altra persona en realitat vol arribar a una relació seriosa amb vostè, sabrà entendre el per què de les seues precaucions.


Pas a pas

1. Si troba una persona del seu interès, mantingui la calma.

2. Mantingui's en contacte a través del correu electrònic o sales de xat durant les primeres setmanes.

3. Sàpiga de les creences religioses i polítiques, quins són els objectius i les responsabilitats que ha d'implicar la seua possible parella. Prengui en compte com n'és de desitjós i de quina forma respon a les seues preguntes.

4. Esbrine si la seua possible parella assumeix alguna responsabilitat del fracàs de les seues relacions anteriors.

5. Estiga atent a exageracions o qualsevol cosa que semble evitar la veritat.

6. Guardi els missatges que li va enviant per a verificar si no es contradiu al llarg de les setmanes.

7. Quan s'asseu còmode, pregunte si pot cridar al seu treball. Explique-li que és només si de cas, però no perda l'oportunitat de saber si la seua possible parella és o no honesta.

8. Doni el seu número telefònic només quan sent confiança en l'altra persona.

9. No done la seua adreça abans de trobar-se personalment.

10 . Avanci en la relació quan el seu instint li diga que és temps de fer-lo.

La web Parship té una pàgina on ofereix una sèrie de recomanacions sobre el tipus de foto que afegir com foto principal. Aquestes són les seues recomanacions

* Escull un format retrat per a la foto principal.
* La teva foto principal t'ha de mostrar mirant a la càmera.
* Mostra't simpàtic però sense exagerar.
* Res de fotos en pla passaport o DNI.
* Res de fotos de festa ,tampoc cal mostrar-se massa desenfadat.
* No usis fotos antigues.
* En la foto només has d'aparèixer tu.
* Escull una foto ben feta
* Res de sortir disfressat
* No t'oblidis del fons
* Posa una foto teva, la gent vol primer conèixer-te a tu, no al teu gos.

A això afegiria tres suggeriments pròpies:

* Sigues original, si tots fan el mateix trencar les regles és garantia que es fixen en tu.
* Intenta que la primera foto inclogui algun tret o característica de tu. Per exemple si t'agrada viatjar que en el fons es vegi algun lloc exòtic.
* Si les fitxes dels usuaris són d'accés públic no sempre és bé tenir una foto en la qual et reconegui tothom.

Font Original: Conocer-Gente
Traduït per: Empatia

Al sentit comú i les normes socials de conducta, a la xarxa cal afegir un poc de coneixement informàtic

Cedir el pas a qui va darrere en arribar a una porta, respectar les normes de circulació o no interrompre el discurs de l'interlocutor són normes de conducta apreses quasi des de la infància. En internet ocorre el mateix. Convé saber unes quantes normes bàsiques de 'ciberetiqueta' per a moure-s'hi amb bon peu. La bona conducta utilitzada en societat o en la comunicació tradicional (en les cartes, per exemple) pot ser útil en el nou mitjà, però a més cal conèixer algunes regles noves.

Internet és un territori impersonal on cada u és la imatge que dóna de si mateix. Es pot anar amb una identitat vertadera o falsa, però sigui la que sigui aquesta sempre serà bo que sigui acceptada i respectada per la comunitat. La norma bàsica consisteix a no molestar ni fer perdre el temps a l'interlocutor, cosa en la qual és fàcil caure si es manca d'uns quants coneixements essencials. Cal preveure algunes formes (no imposades però establertes per l'experiència i el costum) per a no patinar i 'caure malament' en llistes de correu electrònic, fòrums o xats.

( ...Continuació de la 1ª Part, publicada l'anterior 7 d'Abril, 2008)

Acaben els problemes del matrimoni, comencen els de la separació. La llei del divorci es va implantar fa 18 anys a Espanya. Des d'aleshores, s'han divorciat prop d'un milió de persones i la xifra segueix augmentant.


Una nova figura: el mitjancer

Aquests últims anys, han sorgit centres de mediació familiar que faciliten el procés de separació i divorci. Disposen d'aquests serveis a la CAV, a Madrid, Catalunya i les Balears. Són centres privats que l'Administració ha considerat d'interès públic. Per això els subvencionen en algunes comunitats, però continuen sent de caràcter privat. L'Administració basca va ser pionera a oferir-lo com a servei gratuït el 1996, tot i que també hi ha entitats privades que es dediquen a la mediació. Aquests serveis s'adrecen a parelles que han decidit separar-se, tant a les que no han iniciat el procediment de separació com a les que s'hi troben immerses; a parelles divorciades o separades legalment però que continuen en crisi (per l'incompliment de les mesures acordades: manca de pagament de pensions, incompliment del règim de visites&); i a parelles que no volen iniciar un procediment legal però que necessiten ajuda per regular la seva relació.

L'objectiu de la mediació és que les parelles descartin la via contenciosa i assoleixin un consens que permeti la separació o el divorci de mutu acord, i així reduir el cost econòmic i l'impacte emocional que comporta el procediment legal. Aquests acords afecten cinc àrees bàsiques: separació de la societat de guany, pensió del cònjuge sense recursos, guarda i custòdia dels fills, règim de visites i pensió d'aliments a favor dels fills. Mitjançant reunions amb els afectats es negocien els punts esmentats. Si s'assoleix un acord final, se signa com un conveni regulador que s'adjuntarà a la demanda de separació de mutu acord. Tot això repercuteix en la durada del procés i, tot i que resulta difícil assenyalar terminis de resolució (varien depenent de cada jutjat i del seu volum de treball), es pot afirmar que s'agilita notablement el procediment ja que, com que s'evita la via contenciosa i els conflictes es condueixen de forma amistosa, es redueixen els terminis.

Però la tasca dels mitjancers no acaba aquí. Realitzen un seguiment per conèixer si es mantenen els acords i per negociar possibles canvis, si és necessari. Els serveis gratuïts ofereixen assessorament jurídic i psicològic, però la parella que es decideixi a iniciar accions legals haurà de contractar advocat i procurador. Això no obstant, si la parella s'adreça a un servei de mediació privat, el mateix lletrat que els ha assessorat referent a l'aspecte legal del conveni portarà també el procés legal davant el jutjat.

Acaben els problemes del matrimoni, comencen els de la separació. La llei del divorci es va implantar fa 18 anys a Espanya. Des d'aleshores, s'han divorciat prop d'un milió de persones i la xifra segueix augmentant.
   
Es calcula que d'aquí a deu anys arribarem a igualar països com els Estats Units o Anglaterra, on cada any es dissolen la meitat dels matrimonis. Finalitzar un matrimoni implica, per als qui decideixen optar per aquest camí, una enorme tensió i nombrosos maldecaps. Suposa, a més, una forta despesa. No en va, el negoci de les separacions i els divorcis mou a l'any al nostre país la quantitat gens menyspreable de 50.000 milions. El Codi civil admet dos tipus de separació o divorci: el convencional o de mutu acord, que no necessita al·legar causes concretes, i la via contenciosa, que requereix la prova de causes per a la ruptura. Per gestionar la separació i el divorci s'han de contractar els serveis d'un advocat i un procurador (figura, aquesta última, que representa els cònjuges en el judici).

Seguir unes senzilles regles assegurarà que ningú prengui el control de l'ordinador. Una actitud responsable enfront de l'ordinador ha de situar-se a mig camí entre la paranoia i la despreocupació absoluta. No es tracta de témer un perill després de cada arxiu, però tampoc d'actuar com si en Internet no pogués passar-nos res.