Consells: April 2008 Archives

La web Parship té una pàgina on ofereix una sèrie de recomanacions sobre el tipus de foto que afegir com foto principal. Aquestes són les seues recomanacions

* Escull un format retrat per a la foto principal.
* La teva foto principal t'ha de mostrar mirant a la càmera.
* Mostra't simpàtic però sense exagerar.
* Res de fotos en pla passaport o DNI.
* Res de fotos de festa ,tampoc cal mostrar-se massa desenfadat.
* No usis fotos antigues.
* En la foto només has d'aparèixer tu.
* Escull una foto ben feta
* Res de sortir disfressat
* No t'oblidis del fons
* Posa una foto teva, la gent vol primer conèixer-te a tu, no al teu gos.

A això afegiria tres suggeriments pròpies:

* Sigues original, si tots fan el mateix trencar les regles és garantia que es fixen en tu.
* Intenta que la primera foto inclogui algun tret o característica de tu. Per exemple si t'agrada viatjar que en el fons es vegi algun lloc exòtic.
* Si les fitxes dels usuaris són d'accés públic no sempre és bé tenir una foto en la qual et reconegui tothom.

Font Original: Conocer-Gente
Traduït per: Empatia

Al sentit comú i les normes socials de conducta, a la xarxa cal afegir un poc de coneixement informàtic

Cedir el pas a qui va darrere en arribar a una porta, respectar les normes de circulació o no interrompre el discurs de l'interlocutor són normes de conducta apreses quasi des de la infància. En internet ocorre el mateix. Convé saber unes quantes normes bàsiques de 'ciberetiqueta' per a moure-s'hi amb bon peu. La bona conducta utilitzada en societat o en la comunicació tradicional (en les cartes, per exemple) pot ser útil en el nou mitjà, però a més cal conèixer algunes regles noves.

Internet és un territori impersonal on cada u és la imatge que dóna de si mateix. Es pot anar amb una identitat vertadera o falsa, però sigui la que sigui aquesta sempre serà bo que sigui acceptada i respectada per la comunitat. La norma bàsica consisteix a no molestar ni fer perdre el temps a l'interlocutor, cosa en la qual és fàcil caure si es manca d'uns quants coneixements essencials. Cal preveure algunes formes (no imposades però establertes per l'experiència i el costum) per a no patinar i 'caure malament' en llistes de correu electrònic, fòrums o xats.

( ...Continuació de la 1ª Part, publicada l'anterior 7 d'Abril, 2008)

Acaben els problemes del matrimoni, comencen els de la separació. La llei del divorci es va implantar fa 18 anys a Espanya. Des d'aleshores, s'han divorciat prop d'un milió de persones i la xifra segueix augmentant.


Una nova figura: el mitjancer

Aquests últims anys, han sorgit centres de mediació familiar que faciliten el procés de separació i divorci. Disposen d'aquests serveis a la CAV, a Madrid, Catalunya i les Balears. Són centres privats que l'Administració ha considerat d'interès públic. Per això els subvencionen en algunes comunitats, però continuen sent de caràcter privat. L'Administració basca va ser pionera a oferir-lo com a servei gratuït el 1996, tot i que també hi ha entitats privades que es dediquen a la mediació. Aquests serveis s'adrecen a parelles que han decidit separar-se, tant a les que no han iniciat el procediment de separació com a les que s'hi troben immerses; a parelles divorciades o separades legalment però que continuen en crisi (per l'incompliment de les mesures acordades: manca de pagament de pensions, incompliment del règim de visites&); i a parelles que no volen iniciar un procediment legal però que necessiten ajuda per regular la seva relació.

L'objectiu de la mediació és que les parelles descartin la via contenciosa i assoleixin un consens que permeti la separació o el divorci de mutu acord, i així reduir el cost econòmic i l'impacte emocional que comporta el procediment legal. Aquests acords afecten cinc àrees bàsiques: separació de la societat de guany, pensió del cònjuge sense recursos, guarda i custòdia dels fills, règim de visites i pensió d'aliments a favor dels fills. Mitjançant reunions amb els afectats es negocien els punts esmentats. Si s'assoleix un acord final, se signa com un conveni regulador que s'adjuntarà a la demanda de separació de mutu acord. Tot això repercuteix en la durada del procés i, tot i que resulta difícil assenyalar terminis de resolució (varien depenent de cada jutjat i del seu volum de treball), es pot afirmar que s'agilita notablement el procediment ja que, com que s'evita la via contenciosa i els conflictes es condueixen de forma amistosa, es redueixen els terminis.

Però la tasca dels mitjancers no acaba aquí. Realitzen un seguiment per conèixer si es mantenen els acords i per negociar possibles canvis, si és necessari. Els serveis gratuïts ofereixen assessorament jurídic i psicològic, però la parella que es decideixi a iniciar accions legals haurà de contractar advocat i procurador. Això no obstant, si la parella s'adreça a un servei de mediació privat, el mateix lletrat que els ha assessorat referent a l'aspecte legal del conveni portarà també el procés legal davant el jutjat.

Acaben els problemes del matrimoni, comencen els de la separació. La llei del divorci es va implantar fa 18 anys a Espanya. Des d'aleshores, s'han divorciat prop d'un milió de persones i la xifra segueix augmentant.
   
Es calcula que d'aquí a deu anys arribarem a igualar països com els Estats Units o Anglaterra, on cada any es dissolen la meitat dels matrimonis. Finalitzar un matrimoni implica, per als qui decideixen optar per aquest camí, una enorme tensió i nombrosos maldecaps. Suposa, a més, una forta despesa. No en va, el negoci de les separacions i els divorcis mou a l'any al nostre país la quantitat gens menyspreable de 50.000 milions. El Codi civil admet dos tipus de separació o divorci: el convencional o de mutu acord, que no necessita al·legar causes concretes, i la via contenciosa, que requereix la prova de causes per a la ruptura. Per gestionar la separació i el divorci s'han de contractar els serveis d'un advocat i un procurador (figura, aquesta última, que representa els cònjuges en el judici).