Recently in Poesia Category

Indiferència

Ell la ignora.
Ella li assalta
la indiferència,
es mostra bella, brillant.
Ell es mostra ocupat?
Ella es fa hàbilment la ingènua.
Dosifica els atacs.
No té cap dubte sobre
la victòria final.
Així que la veurà,
serà seduït.
Ella hi dedicarà
tant de temps
com li caldrà.

Indiferència

Un dia, és l'esgotament del cor
i l'allunyament glàcial de tot.
Ell cerca l'escalfor del sol
i la llum dels camps,
dorm sota els arbres.
Ell es guareix suaument
de la indiferència que
ella li manifesta
tot mirant com el món
avança tal com és.

Ideal

La unió de dos cossos,
no seria interrompuda
pel cansament
i la usura del temps?
Ell desitja el consentiment
confiant en un altre esperit,
semblant al seu i diferent,
l'altre esperit
amb què s'avindria
i el faria lliure i feliç.

Ideal

Hi hauria aquesta harmonia constant
que fa la vida tan dolça.
Aquest goig de fer les coses junts,
totes les coses.
Hi hauria la brasa del desig
i la flama dels cossos.
Mil pensaments compartits.
la llibertat de ser
sense l'altre i amb ell.
Hi hauria el "sempre"
sense la obligació.

Gran Amor

Potser seria això:
ella col·locaria un got mullat
sobre un dels seus llibres preferits
i ell no donaria cap importància
al detall,ni a cap altre.
Quedaria deslliurat
de la pesantor de les coses,
del pes de les hores
que retornen
a la gravetat del cos.
Un gran amor seria aquest riure
que fa passar
lleugerament els dies
Gran Amor

Ella té una història
que es fabrica de vegades,
antiga com la seva
primera història d'amor
i llarga com totes
les altres juntes.
Una història que embelleix
una mica més cada vegada,
amb promeses i juraments,
la història d'un gran amor
que s'explica al vespre,
com si resés,
per creure-hi.

Gelosia

S'ha perdut un instant.
Ella el troba amb els braços
plens de porros i fruita.
No la veu.
Ell mira al seu voltant i riu.
Riu tot acostant-se a una dona
que duu un vestit de quadrets de gal·les.
Hauria de dir-ne vestit jaqueta.
Però ella pensa en masculí,
dolent, cavall, company, cap,
segurament cap i, per tant vestit.
L'instint. Parlen.
Ell encara riu.
No ho hauria de fer.
Sembla excitat.
Ella se li acostarà i
la conversa acabarà suaument.
Ho sap fer molt bé, això, ella.

Gelosia

Finalment, ella torna.
Li salta al coll i
li mormola a la orella
un "bon dia, senyor"
que el deixa glaçat a l'instant.
"Bon dia,senyor?"
Aquesta expressió no pertany
al seu petit vocabulari amorós.
Mai no l'ha anomenat així.
Però, pitjor encara,
ella fa una cosa que mai abans no havia fet,
li acaricia el clatell abraçant-lo per la galta.

Fidelitat

Quan al carrer ell s'agafa per les espatlles,
és el mateix cos prim i flexible.
Li mormola als cabells que sempre és bonica.
Ella somriu mirant al terra.
Feia molt de temps que ell no la veia així.
Cinc o sis anys, potser.
L'antic desig encara hi és.
Però ja no hi són les cortines del saló
que s'aixequen enlaire.
Els seus llavis mai més no estaran junts,
ni els seus cossos.
Massa temps entre ells,
un gruix de temps tan gran
que mai més no s'ajuntaran.
Però ell no està trist.
Restant fidel al seu amor passat,
no li faltarà res d'ella.

Fidelitat

Està asseguda una mica apartada.
Ell fa bullanga amb els altres.
podria anar-se'n,
ell no se n'adonaria,
almenys de moment.
No en té cap dubte.
No la vigila de reüll com els marits enganyats.
Resulta irritant aquesta confiança cega,
com una indiferència a la seva existència.
Li agradaria una mica de gelosia
per dibuixar les fronteres
de la seva llibertat.

Fi

Ell agafa el seu gec,
la seva capsa de llibres
-tot el que ha tingut mai-
i deixa l'apartament on hi ha viscut.
El seu pes fa cruixir els graons de fusta de l'escala.
No dorm des de fa molts dies,
les ganes de vomitar no el deixen dormir.
Es col·loca la pesant capsa
en equilibri sobre el genoll.
La cama li tremola.
Aixeca el cap vers la finestra de la cuina,
on normalment ella es posa per fer-li un senyal.
Però la capsa bascula i es rebenta:
els llibres volen pel pati
com els coloms embriagats.
A la finestra ni hi ha ningú.
S'asseu i amaga la cara entre les mans.
Només sent un soroll sord de cotxes
i un anar i venir de potes sobre la teulada de zenc.
S'aixeca tot dient-se que, de tota manera,
sempre acabes deixant les persones que estimes,
bat les mans un breu instant
en el buit abans de caure
sobre els rajols coberts de llibres

Fi

Un dia ella va estimar-lo menys.
No sap quina forma tenia,
aquest principi de no amor,
la no-admiració,potser.
Ja no l'admirava:
les frases boniques,
la vitalitat els èxits.
Veia aflorar l'egoïsme.
Va preferir fugir abans no s'insinuessin,
en el seu esperit desenganyat,
la mesquinesa i els mals processos.

Ferida d'Amor

L'observa.
Ell no l'ha vista.
Ara ell la mira.
En pocs segons
l'expressió del rostre
li ha canviat.
Era suau i dolç,
ara és tens, seriós.
Un llampec en els ulls
i la seva mirada
ha pres els colors
d'un naufragi.
Irremisiblement,
ella s'enfonsa i s'oblida,
sobtadament lleugera,
com una ànima en fuita

Ferida d'Amor

Assegut davant d'ella
sobre una paret,
té bruscament
la sensació trastornadora
que un vel s'ha deixat anar,
que l'opacitat s'ha dissipat.
Una llum imprevisible
i autèntica suprimeix
la distància i la malenconia.
Separat d'ell mateix,
ara hi veu,
ara la reconeix.

Felicitat

Al matí, plovent,
ella desconeixia la felicitat.
Al migdia, ennuvolat,
tenia una cita.
Al vespre, ell va acompanyar-la.
Se sentia buida d'ella mateixa,
el seu desig evaporat, lleugera i dolça.
La boira transportava olors subtils.
Ella les desxifrava totes.
L'herba semblava més tova
i els sorolls més esmorteïts.
Fruïa de cada cosa amb delicadesa.
Van donar-se la mà i en una exhalació,
junts, van viure l'instant.

Felicitat

És l'estiu.
Asseguts al peu d'un arbre,
miren les onades lentes
i daurades d'un camp de blat.
Damunt d'ells el cel forma
un mosaic blau en el fullatge fosc.
De tant en tant una breu piuladissa,
i en l'aire que gairebé no bufa,
sent un murmuri.
Tomba el cap
i la veu somriure tendrament,
amb els ulls tancats,
feliç d'haver pronunciat
el seu nom al vent.

Fantasma

Sovint, al matí,
quan ella passa pel carrer,
un home s'inclina
a la seva finestra,
amb les espatlles contingudes
en una samarreta blanca.
Està segura que juga.
No vol conèixer-lo.
S'estima més imaginar-se'l,
com un heroi
gràcies a les seves extravagàncies.

Fantasma

Persegueix una desconeguda que
l'espiava amagada darrera d'una duna.
L'atrapa per la cintura
i rodolen sobre la sorra mullada,
al límit de les onades.
Ell agafa algues i li cobreix els pits.
Ella no diu res, ni es mou.
Només se sent roncar la mar.
Ella el deixa fer calladament,
amb els ulls mig clucs

Fantasia

El temps d'una mirada,
entreveu un clatell gràcil
sobre el que cauen
uns cabells foscos i lleugers.
Un desig inexplicable s'apodera d'ell.
És ella, la dona somiada
que l'estima i el comprèn,
la dona ideal
que li ha estat destinada
i que el deixa
en una dolorosa mancança.

Fantasia

Ella està tova, somiadora.
De tant en tant,
els ulls li queden fixats
i el seu esperit s'evadeix: somia.
Un dia és la mirada brillant
d'un desconegut al carrer.
Potser és una mirada sense intenció,
però ella l'arxiva a la memòria
com el principi d'una gran historia.
No sap res d'ell,
tret que és exactament bell i misteriós.
Mai no el tornarà a veure,
però construeix el guió
de les seves trobades.
Li agrada cultivar l'impossible,
dia rere dia,
transformar la monotonia
en promesa de festa.