Poesia: February 2008 Archives

Amor Irracional

 Un matí, ell troba les cartes
que ella li enviava diàriament.
 Malgrat tot el temps passat,
redescobreix,
pàgina rere pàgina,
l'amor insensat i destructiu
que els deixà el cor i l'ànima despullats.
 Són cartes boniques i folles,
escrites en el moviment ampli
i colèric del geni enamorat,
 plenes d'empentes i de crits,
on els cossos es confonen
i gaudeixen, però on cada mot implora.
 Perquè ell se n'adona ara:
totes aquestes cartes contenien,
fent filigranes,
una crida al socors
i reclamaven el final del suplici
d'un amor total i dement.
 
 Amor Irracional
 
  Li ha deixat un verí en l'ànima.
  Un verí deliciós,
que tan aviat l'embriaga
com la destrueix.
  Ara no hi ha res més que ell en ella.
  Ella s'alimenta dels seus encontres,
s'inflama per un detall,
el passa i repassa dins el seu cap
fins ala obsessió.
  Ell l'ha escollida.
Ella s'extasia,
lluny del món i dels altres.
  Sotmesa a l'ardor dels sentits,
oblida qualsevol protecció
i s'exposa al virus de la mort.

Amor Impossible

   Ell despenja el telèfon
per dir-li que no vol sacrificar res.
   S'estima més estar-se d'ella
que no pas viure les brutalitats obscures
de una vida en comú.
   Prefereix a això un amor irrealitzat d'ella,
però pur i complet.
  
   Amor Impossible
  
   Estima entre dues portes
i en la urgència.
   Viuen un amor clandestí,
fora de la llei.
   S'acaricien i s'observen
en el silenci del prohibit.
   Ella espera les seves mirades
tot fingint ignorar-lo.
   Tem les seves emboscades,
però busca la seva presència.
   Seria tan bonic si ell fos accessible?
   Somiaria encara
si omplís el seus desigs?
   Estima el no poder estimar-lo.

Amb una mirada
li entendreix el somriure.
Amb un mot càlid
li afebleix les defenses,
ell li desperta el desig.
Ella sucumbeix.
Ell la sosté.
Ell s'inclina,
ella es deixa anar enrere.
Ell li abraça el coll,
que ella li ofereix
amb els seus llavis.
Ni un xic de remordiment.
El desig condueix la dansa

Abandó

Ella fa un pas una mica dubtós,
una mica temorenc,
i col·loca el cap
sobre el pit d'ell.
Ell en sent l'escalfor
i assaboreix amb els ulls tancats
el perfum dels seus cabells.
Després ell l'abraça
i percep un lleuger
i emotiu relaxament
com si ella, ballarina,
hagués trobat el pas just