Poesia: April 2008 Archives

Crit

Ella gemega,
i això no s'assembla
a res de tot el que ell coneix.
Això no surt de la gola,
és més profund,
ve de l'interior,
de molt lluny,
un sanglot del principi de les coses,
el llarg crit del reconeixement
d'un amor en la nit.

Crit

S'estimaven
més aviat en la calma
i la tendresa.
De vegades hi havia passió,
sospirs i veus ronques.
Però mai crits.
Preservaven la seva harmonia
amb l'atenció
dels caçadors de papallones,
minuciosament sense fer soroll.
Malgrat això, una nit,
ella va cridar en un malson.
Una queixa lúgubre i vibrant,
que es perllongà en eco
més enllà de la finestra oberta
com un plor de lloba perseguida.
L'endemà el deixà.

Conquesta

Ella ignora que
són sempre les dones
les qui trien.
Ho ignora
perquè s'estima més creure
en l'amor fort
que sotmet.
Però ell es guardarà prou
d'aclarir-li-ho.
I per estar segur
de fer la seva,
s'acontenta de fer-li creure
que la vol conquerir.
I la deixa fer.

Conquesta

Ell l'ha vista.
Ella li aguanta la mirada.
Ell s'interroga.
Ella pestanyeja.
Ell la mira de dalt a baix.
Ella s'arqueja.
Ell se'n burla.
Ella es tomba
amb un mig somriure,
però torna a plantar-li cara
sibil·linament.
Ell la insulta.
Ella es redreça,
amb la cara oferta,
els ulls mig clucs.
Ell la injuria,
ella deixa anar una rialla,
potent i càlida.
Ell vol atrapar-la.
Ella fa veure que fuig,
però es deixa atrapar,
feliç darrere
el seu posat espantat.

Cobejança

És damunt de la mola.
Reparteix la palla que
ells o altres li donen.
Com més s'apilen les bales,
més lluny, inaccessible.
Al començament,
ella hauria pogut tocar-lo.
Sentia la seva olor d'home,
de vi i de suor barrejades.
A cada braçada,
ella l'olorava,
els narius dilatats,
s'omplia d'ell,
esperava el moment en que
ell atraparia la bala per llançar-la
amb els seus braços forçuts.
A cada braçada, la mola pujava.
I com més s'allunyava,
més el desitjava.
Ella espera al vespre,
quan el baixarà

Cobejança

Porta un vestit molt curt
i ajustat d'un material,
una mena de plàstic
negre i brillant, que cruix.
Remarca a la seva esquena
una cremallera que
recorre el vestit de dalt a baix,
i imagina que la despulla
com si fos un d'aquells caramels àcids
que fan ensalivar immediatament
que un els veu.

Cita

La devia citar a Dénia.
A vaixell hi hauria una mica d'oreig,
potser no.
Li regalaria perfum.
La miraria,
diria aquelles poques paraules,
jo t'escoltaré.
A Palma, en una plaça,
s'abraçarien.
No sap pas amb
qui va tenir aquesta cita.
Després de tant de temps,
no té cap importància.

Cita

Ella dubta.
Alguna cosa la fa malfiar.
Aquesta impaciència de l'altre, potser.
Ella no té pressa.
No ha acabat de tastar
les delícies dels seus jocs amorosos:
mirades furtives,
els somriures,
les petites frases que l'acaronen
sense tocar-la.
Voldria allargar encara
aquest somni infantil.
Però el parany l'atrau
com un bosc encantat.
Sent que la felicitat podria ser allà.