Poesia: May 2008 Archives

Disputa

Es barallen per primera vegada.
En un moment de la batalla,
un joc de paraules massa dures
deixa darrera un buit glacial.
Ell calla.
El silenci cau sobre ella com una nit.
S'enfrontaven.
Ell calla.

És com si ell la deixés.
No té més armes per retenir-lo,
s'ha tancat en el mutisme.
Ella embogeix.
No desitja aquesta ruptura,
és massa insuportable.

S'ha de parar tot,
oblidar-ho tot,
retrocedir,
dir-li t'estimo,
estimar-lo de seguida,
de seguida!

Disputa

Ella l'aclapara al telèfon.
Per un detall, una cosa estúpida sense importància.
Ell li ho diu, però ella està tan colèrica
que només admet la pròpia còlera.
Les paraules que té són cegues
i inclinades a la por.

Ell penja.
No li retreu la violència.
Compren que ella ha dubtat
d'un amor que seria com de diamant.
No li retreu res,
està trist per la seva fe perduda.

Detall

Té dues arrugues a cada extrem de la boca,
especialment marcades al costat dret.
Dos petits parèntesis que s'obren
i es tanquen segons l'humor que té,
les signatures del seu somriure.
Quan s'han retrobat,
s'han lliurat tots dos a una gran festa, lluny.
Ell conduïa.
Tota la nit ella es va fixar en el seu perfil dret,
fascinada per aquestes dues línies fosques,
poc il·luminades en el contrallum dels fars.

Detall

És bonica? Indubtablement.

Pronuncia algunes paraules
d'una manera molt personal que
li dona un encant molt especial.
Transforma "guik end" en "uik end".
És un detall, però ell adora
precisament aquest detall que,
als seus ulls,
la converteix en irresistible.

I com que a ell li sembla
que tota ella està continguda
en aquest detall, elegant i rar,
somia que l'amor neix
i creix d'un petit no res.

Desig

Ell tira una sota de trèvol sobre la taula.
Un simple gest, segur, precís, ràpid.
Els seus llargs dits que es relaxen,
la carta que li brolla de la mà, voleia,
s'estén sobre les altres.
Ella s'avergonyeix i se sorprèn:
una onada calenta li recorre el ventre,
li eriça els pits.
No li agradaria gens que la toqués.
Amb el sol gest ja n'hi ha prou,
com la seqüència aillada d'un somni complicat.

Es meravella d'aquest desig
que pot anar i venir
sense permís de l'amor.

La partida de cartes ha acabat.
Ella se'n va, ofuscada
per aquests immensa llibertat en ella,
tan secreta i sublim alhora.

Desig

L'amor de tots dos
només existeix en aquells moments
en que ell se sent irresistiblement
atret cap a ella.
Perquè s'han separat deu vegades.
Però s'han retrobat deu vegades més.
Com si no poguessin lluitar
contra el desig més salvatge.

Ell es pregunta si
només és això l'amor,
un simple instint que vesteixes d'idees,
de mots i de sentiments.

Declaració

Es recorda de tot perfectament.
Caminaven sota les arcades de la plaça.
Ell li agafà el braç.
No el braç, el colze.
Li posà la mà sota el colze,
com per guiar-lo.
Havia allargat considerablement el pas.
Ella s'adonà que
tot això l'havia sorprés,
aquella precipitació:
no tenien cap pressa.
I aleshores ell començà a empatollar-se
en banalitats d'amor.
El gran joc,
amb primeres vegades
i amb sempres.
Ella odia aquests mots gastats
que enlletgeixen l'amor.
No cal dir-los,
gràcies a la memòria que tot té.
Aleshores ella li llança els braços
al voltant del coll,
com es llança
una boia de salvament.

Declaració

Ell li diu que l'espera
des de sempre.
Que l'estima
de la primera vegada
que la va veure.
Però és poc hàbil,
i la veu li tremola.
El seu amor sincer es declara
entre la innocència
i la fragilitat.

Decepció

Quan ell l'abraça
per primera vegada,
maldestre,
el xoc de l'esmalt
contra l'esmalt
fa un breu soroll
de plats trencats i,
en la durada
increïblement llarga del petó,
ell no acaba de desprendre's
d'una imatge de llimac.
Està decebut
com si hagués tastat
per primer cop
un fruit deliciós,
un mango el sabor del qual
li hagués fet fàstic.

Decepció

Fa un any,
aquesta nit.
Vindrà a buscar-la.
La portarà a sopar.
Tindrà mil atencions amb ella.
Ella tindrà mil atencions amb ell.
Ell li portarà alguna cosa,
flors un regal,
potser una sorpresa,
un somni...
Ella li donarà el paquet
que ha preparat,
sense dir res senzillament.
Fa girar la clau al pany.
Ella es dóna un últim cop d'ull,
està magnífica.
Ell entra.
Està radiant,
però va acompanyat.