Poesia: September 2008 Archives

Indiferència

Ell la ignora.
Ella li assalta
la indiferència,
es mostra bella, brillant.
Ell es mostra ocupat?
Ella es fa hàbilment la ingènua.
Dosifica els atacs.
No té cap dubte sobre
la victòria final.
Així que la veurà,
serà seduït.
Ella hi dedicarà
tant de temps
com li caldrà.

Indiferència

Un dia, és l'esgotament del cor
i l'allunyament glàcial de tot.
Ell cerca l'escalfor del sol
i la llum dels camps,
dorm sota els arbres.
Ell es guareix suaument
de la indiferència que
ella li manifesta
tot mirant com el món
avança tal com és.

Ideal

La unió de dos cossos,
no seria interrompuda
pel cansament
i la usura del temps?
Ell desitja el consentiment
confiant en un altre esperit,
semblant al seu i diferent,
l'altre esperit
amb què s'avindria
i el faria lliure i feliç.

Ideal

Hi hauria aquesta harmonia constant
que fa la vida tan dolça.
Aquest goig de fer les coses junts,
totes les coses.
Hi hauria la brasa del desig
i la flama dels cossos.
Mil pensaments compartits.
la llibertat de ser
sense l'altre i amb ell.
Hi hauria el "sempre"
sense la obligació.

Gran Amor

Potser seria això:
ella col·locaria un got mullat
sobre un dels seus llibres preferits
i ell no donaria cap importància
al detall,ni a cap altre.
Quedaria deslliurat
de la pesantor de les coses,
del pes de les hores
que retornen
a la gravetat del cos.
Un gran amor seria aquest riure
que fa passar
lleugerament els dies
Gran Amor

Ella té una història
que es fabrica de vegades,
antiga com la seva
primera història d'amor
i llarga com totes
les altres juntes.
Una història que embelleix
una mica més cada vegada,
amb promeses i juraments,
la història d'un gran amor
que s'explica al vespre,
com si resés,
per creure-hi.

Gelosia

S'ha perdut un instant.
Ella el troba amb els braços
plens de porros i fruita.
No la veu.
Ell mira al seu voltant i riu.
Riu tot acostant-se a una dona
que duu un vestit de quadrets de gal·les.
Hauria de dir-ne vestit jaqueta.
Però ella pensa en masculí,
dolent, cavall, company, cap,
segurament cap i, per tant vestit.
L'instint. Parlen.
Ell encara riu.
No ho hauria de fer.
Sembla excitat.
Ella se li acostarà i
la conversa acabarà suaument.
Ho sap fer molt bé, això, ella.

Gelosia

Finalment, ella torna.
Li salta al coll i
li mormola a la orella
un "bon dia, senyor"
que el deixa glaçat a l'instant.
"Bon dia,senyor?"
Aquesta expressió no pertany
al seu petit vocabulari amorós.
Mai no l'ha anomenat així.
Però, pitjor encara,
ella fa una cosa que mai abans no havia fet,
li acaricia el clatell abraçant-lo per la galta.